Ex parroquiala di SS. Filip e Jaco
Ex parroquiala di SS. Filip e Jaco
-
Comuna e Valada
VERZÒL - Val Varacha
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Ental còr del rocet medieval
Plaçaa ental rocet medieval d’la Vila d’Verzòl, la glèisa di SS. Filip e Jaco es un di complèx arquitectònics pus articolats e preciós del territòri de Saluces. Dependença d’l’abadia de Sant Blenh de Frutuaria da la metat del XII secle, la glèisa deventa parròquia a la fin del XVIII. Après una cinta de muralhas, sobrat un arc romanic, s’arriba a la glèisa gòtica, al cloquier romanic e al batisteri octagonal baròc. Lo cloquier romanic a cinq plans presenta una poncha gòtica abo escalhas esmaltaas bigalhaas, en gust borgonhon.
La façada a cabana presenta a manchina una inscripcion d’etat romana en marmo blanc, que repòrta “Enica Comio Gia. Nevi. F Pramion Uxor Sene Cu P”. La luneta del portal presenta un fresc del 1430 abo la Madòna e lo Bambin entre lhi Sants dedicataris Jaco e Filip; a drecha, del mesme period, se tròbon lo grand Sant Cristòfo, protector di viandants e envocats en cas de mòrt emprovisa, e Santa Barbara, rapresentaa abo la tor en man, simbol de chastitat; a manchina es rapresentaa una deposicion da la crotz dataa 1472, òbra de Joan Pèire de Saluces.
Dedins lhi a una navada soleta dividua da quatre campaas abo vòutas a crotzièra, e absida pentagonala; entre XV e XVIII secle se jonton uech chapèlas lateralas, abo nombrós frescs del Quatre e Cinq Cents: al principi tota la glèisa devia èsser frescaa.
En la premièra chapèla de drecha se tròbon las istòrias, de la metat del Quatre Cents, de Sant Paul e Sant’Antòni, titolar d’la chapèla, e en la granda luneta l’ascension de Nòstre Senhor entre lhi Apòstols. En la seconda chapèla de drecha son presentats lo Martiri de Sant Bastian e lo Crist de Pietat, e sot l’arc Santa Apollònia, Sant Lorenç, Santa Marguerita, Sant Pèire da Luxemburg e Sant Julian, benlèu sempre d’la metat del XV secle. En contrafaçada, a l’autessa d’la tribuna, se tròbon tres frescs de la fin del Quatre Cents abo la Madòna e lo Bambin e lhi Sants Cristòfo e Ròc, protectors da la pest.
Lo presbiteri garda un tabernacol en pèira verda del 1473, d’eleganta forma gòtica, benlèu lo pus antic en tot lo territòri Salucés.
La part pus preciosa e antica son lhi frescs romanics d’la chapèla sot lo cloquier, datats al principi del secle XI. Presenton las istòrias de Sant Micolau, en cadres ariondats da la tipica decoracion geometrica romanic-bizantina; lo cicle conta las istòrias de Sant Micolau de Bari, evesco de Mira.
Es tradiccionalament rapresentat abo tres sacs de monedas d’òr o tres balas d’òr qu’auria donat a tres pauras filhas, destinaas a la prostitucion: pr’aquò es retengut protector de joves e mainaas, e da la sia figura es naissua aquela de Santa Claus, Babbo Natale.