Parroquiala de Santa Maria Madalena
Parroquiala de Santa Maria Madalena
-
Comuna e Valada
COSTILHÒLAS - Val Varacha
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Ental còr del borg medieval
La Parroquiala de Costilhòlas es un edifici a tres navadas del 1508, activa despuèi lo 1514, e es estaa en part destrucha da un encendi ental 1616. Del còrp originari reston las colomnas del cant de drecha e lhi chapitèls a manchina; aprés l’encendi al pòst d’la vòuta en bòsc n’en ven realizaa una a botala, e van perduts lhi frescs a grisaille de la navada centrala. Se salvon mec 30 m2 de pinturas abo las istòrias de la Madalena, Santa ben veneraa a Saluces, en las Alps Maritimas e en Provença.
La part que s’es mielh gardaa se tròba s’l’antic arc trionfal antic e presenta un panorama de Betania, ente es naissua la Madalena; s’la banda sot lo cubèrt, s’la manchina d’la navada centrala, se tròbon las autras scenas, que malurosament se pòlon pas veire: lo miracol de l’emorroissa abo Santa Marta; lo festin en cò d’la pecatritz Madalena, penchenaa e vestia a la mòda renaissimentala, abo tres sonaires d’instruments a flat; la ruza entre Marta e Madalena; la predica de Jesus abo la conversion d’la Madalena. Lo frescant anònim di cants de Saluces s’arfai pas a lhi Evangels, mas a dramas religiós famós ental Quatre Cents, lhi florentins “La conversione di S. Maria Maddalena” e “Miracolo di S. Maria Maddalena”, e la “Passione di Revello” del 1490.
En la navada centrala, s’la seconda colomna a drecha, es frescat Sant Francesc que recèu las estigmatas, òbra d’un pintre toscan del premièr quart del Cinq Cents.
Ental presbiteri se duerb una antica cripta, benlèu funeraria; al fons d’la muralha de drecha es frescat un caval blanc abo un cavalier dal chapèl oriental e benlèu Sant’Elìs, patron di ferriers e de qui trabalha l’òr, abo l’episòdi del miracol ente estacha mai la piòta al caval. L’òbra anònima remonta a la fin del Quatre Cents.
S’la drecha de l’absida es gardat un maravilhós Crist de pietat, en l’iconografia de l’Homo doloris, òbra del flamand Hans Clemer: lo bust de Jesus sòrt dal sepolcre, abo la testa plegaa e coronaa d’espinas d’ente esticeon d’estiças de sang. Sal fons es pintaa una crotz, dapè a l’ombra del Crist e al morre de Juda abo la tasca plena de monedas e ai dads da juèc di soldats romans, la lanterna e lo jal per navisar Pèire que nega Nòstre Senhor.
Ai pè del fresc lhi a una escricha en caractèrs gòtics abo preguièras de sufragi per las animas.
Aquesta iconografia, dicha decò “Crist d’la Messa de Sant Gregòri”, era ben conoissua sal pòst, e se creïa que disent aquì denant sèt Pater, Ave e las preguièras de Sant Gregòri, seria estat possible ganhar sieis mila ans de perdon e endulgença. La sia presença fai capir la destinacion funeraria d’la chapèla.