Dedins es gardat un extraordinari autar en bòsc del 1762 ornat da las parelh dichas rapas del Melezet, colonas decoraas embè fuelhas de vis, flors e frucha coloraa. Elements decoratius caracteristics de la Val d’Ols, de la Chastelada e del Briançonés, presenton motius esculturats en bòsc da las colors esgarjantas cubèrtas en òr que remonton ai sècles XVI-XVII, que tiron lor nom da un de lhi exemples mai preciós, l'autar del 1698 dins la Parroquiala de Sant'Antòni al Melezet en Val d'Ols.

Sus la pala de l'autar sot Sant Loìs pareis Maria Magdalena dins l'iconografia de mirròfora, embè lhi Sants Dominic e benlèu Francesc.
 

Lorenç es estat un di set diacons de Roma, ente ven martirizat ental 258 en la persecucion de l'emperator roman Valerian. Era originari d’l’Espanha, d’Osca en Aragona. Enca’ jove ven mandat a Saragòça per finir lhi estudis umanistics e teològics; aicì rescontra lo futur papa Sisto II. Après lhi dui laisson l’Espanha per anar viure a Roma. Quora lo 30 d’avost del 257 Sisto deven evesco de Roma, chama Lorenç coma arcidiacon, responsable des activitats de charitat en la diòcesi de Roma, qu’ajuava 1500 personas entre paures e vidoas.

Al principi d’avost del 258 l'emperator Valerian avia emanat un edict que condamnava a mòrt tuchi lhi evescos, lhi presbiters e lhi diacons. Descubert a celebrar l'eucaristia en las catacombas de Pretestato, papa Sisto II es maçat lo 6 d’avost; Lorenç seria oblijat a donar a Roma tuchi lhi tresòrs d’la glèisa, e per evitar-lo dona tot a lhi paures.

Pr’aquò lo 10 d’avost, a 33 ans, es torturat abo la grilha sempre presenta en la sia iconografia, e maçat.