Chapèla de Sant Esteve

  •   Comuna e Valada

    BUSCA - Val Maira
  •    Tròba la glèisa

  •   Escòuta l'audio

Una antica chapèla en colina

La glèisa de Sant Esteve se tròba sus una colina darrier Busca, estachaa a una caissina e dapè lhi rests del Chastelàs, edificat da Guglielmo del Vasto ental XII secle. La part originaria remonta a la premièra evangelizacion del territòri enti sècles V-VI, e es atestat coma parròquia ental 1216.

Enti sècles d’aprés l’edifici romanic ven retrochat sovent: sustot aprés la reforma venon sarrats lhi arcs que, coma costumava ental Medioevo, se duerbion en façada. Ental Set Cents la chapèla ven aussaa e lo cloquier original, a vela, destruch per bastir aquel del jorn d’encuei. 

Lhi frescs de l’absida semicircolara venon realizats entre 1455 e 1465 dai fraires Biazaci o Biasacci pròpi de Busca.

Al centre de l’absida se tròba un grand Crist Pantocrator: lo clar blanc divin s’esbarda enti colors del bindèl d’la Madòna, simbol de l’aleança entre Diu e òme. Dapè a Crist, se tròba lo tetramòrf, lhi simbols apocaliptics di quatre evangelistas: lo tòr per Luca, simbol de la calma de Gesù; l’angel o l’òme per Matiu, que seria l’umanitat de Crist; l’aigulha per Joan, l’anonci de Crist que se leva aut; lo leon per Marc, senh de fòrça. Sot Crist es plaçaa la Vierge en tròn abo lo Bambin quel es un libre dubert; dapè son frescaas las istòrias d’la vita de Sant Esteve, en part retruchaas enti sècles d’aprés.
Sant Esteve, un di premièrs set diacons, ental 34 d.C. deven lo premièr martir cristian, e ven frescat vestit abo la dalmatica, abo la palma en man e la pèira del martiri s’la testa. Lo premièr episòdi descriu lo miracol d’Esteve, quora una maire ve arsuscitar son filh aprés la benedicion del Sant; dapè a la frema, entre lhi popolans, es interessants la figura d’un violonaire. La seconda scena presenta la predicacion d’Esteve, que mostra ai Judeus l’òbra de Crist, mas es acusat da faus testimònis.

Lo terç quadre es dedicat al martiri, abo la dramatica lapidacion a la pòrta d’Damasco a Gerusalem: dapè, lo jove Saul garda lhi mantèls de lhi assassins. Lhi quatre quadres son animats da bandas escrichas, abo dialògs tirats da la Legenda aurea de Jacopo da Varagine: ben esmovent es aquel del martiri, que repòrta en vulgar “Padre en las tue mane recomando lo spirito mio. Padre perdona a quili que non sano que ce faceno”.

Ental darrièr quadre es rafigurat l’enterrament d’Esteve ental poder de Gamaliele: lo nom d’aqueste darrièr, abo aquel de Nicodemo, es escrich s’la tomba. Sal mur de chevet es pintaa una Anonciacion; entre l’Arcangel e la Vierge lo Crist dolent es velhat da la Madòna e da Sant Joan.

A l'entorn

Chapèla de Sant Bastian

a 2,3 KM da qui 
BUSCA

Parroquiala de Santa Maria Assompta

a 5,8 KM da qui 
ROSSANA

Parroquiala de Santa Maria Madalena

a 7,3 KM da qui 
COSTILHÒLAS

Ex Monastier feminil cistercenc de Sant’Antòni Abat

a 9,7 KM da qui 
DRAONIER

Realizzato da    
Con il contributo di    
Iniziativa inserita nell’ambito della Carta Europea del Turismo Sostenibile del Monviso

Textes italians | traducions en occitan | votz italian e occitan: Rosella Pellerino
Traducions en anglés: Karen Kloss   Fotografias: Paolo Viglione

Questo sito utilizza cookies per offrirti un'esperienza di navigazione migliore. Continuando la navigazione nel sito autorizzi l’uso dei cookies. Maggiori informazioni.