Chapèla de Sant Bastian

  •   Comuna e Valada

    BUSCA - Val Maira
  •    Tròba la glèisa

  •   Escòuta l'audio

Una antica chapèla enti champs

La chapèla de Sant Bastian ven dediaa jà ental 680 al Sant que garda da la pest, e a mantengut de lineas romanicas en la pichòta absida semicircolara bastia drant del Mila.

A navada unica, a la fin del XIII secle ven engrandia e se jonton de decoracions a dentels, e ental Quatre Cents, en ocasion benlèu d’una nòva epidemia, ven realizat denant a l’intrada un pòrtic que s’la vòuta a crotziera presenta lhi frescs abo l’istòria de Sant Bastian.

Aprés la Reforma lhi arcs del pòrtic venon tamponats e ental Set Cents ven bastit lo pichòt cloquier. Sal contrafòrt de fòra, dapè del pòrtic, es frescaa una Madòna abo Bambin en estil tardo-gòtic piemontés.

Ental 1494 lhi fraires Biazaci o Biasacci de Busca realizon la decoracion des velas de cubertura del pòrtic abo las istòrias d’la vita de Sant Bastian, tiraas da la Legenda Aurea de Jacopo da Varagine; coma per la vesina chapèla de Sant Esteve, las scenas an de bandas escrichas en latin mesclat a la parlaa del pòst. 

Lo cicle compren set scenas que conten lo martiri del Sant, vivut al temp de la persecucion contra lhi cristians portaa entre 303 e 310 da l’imperator Dioclecian, qu’aveva empongut lo culte exclusiu a las divinitats romanas e a l’imperator, pena la mòrt. L’istòria del Sant comença a drecha d’la vela sobre l’intrada. 
 
Bastian, naissut ental III secle a Milan e deventat comandant de la premièra Coort de Dioclecian, devengut cristian evangeliza e batea lhi neòfits bèla si era vietat da l’imperator. A seguir, Bastian denant a la maison de Zoe, frema de Nicoastro, ente son emprisonats lhi fraires cristians Marco e Marcellino.

Dapè al Sant la familha di futurs martirs cercha de convincer lhi presoniers a estremar lor fe cristiana per evitar lo martiri. En la terça scena Bastian es estat descubert da Dioclecian, que lo manda a mòrt per tradiment, culpit abo las flechas.

Lo Sant ven martirizat darrier d’las muras, liat a la colona, mas en la quinta scena ele pareis denant a Dioclecian abo las flechas en man disent: “Diu m’a arsuscitat per ruzar-te per tota la mal que fas ai cristians”. Ven alora rapresentaa la nòva condamna cernua da Dioclecian per Bastian: serè frustat a la mòrt, e son còrp campat en la Cloaca Maxima d’Roma, perqué sie mai pus retrobat, scena rapresentaa aprés.

Al fons d’la vela una esclapadura permet a Santa Lucia – qu’avia vist en sumi Bastian que lhi fasia veire ente se trobava son còrp - de recuperar-lo abo una companha, e sotrar-lo en la Catacomba de Sant Bastian, s’la Via Appia a Roma.

A l'entorn

Chapèla de Sant Esteve

a 2,3 KM da qui 
BUSCA

Parroquiala de Santa Maria Madalena

a 6,3 KM da qui 
COSTILHÒLAS

Ex Monastier feminil cistercenc de Sant’Antòni Abat

a 7,6 KM da qui 
DRAONIER

Parroquiala de Santa Maria Assompta

a 8,8 KM da qui 
ROSSANA

Realizzato da    
Con il contributo di    
Iniziativa inserita nell’ambito della Carta Europea del Turismo Sostenibile del Monviso

Textes italians | traducions en occitan | votz italian e occitan: Rosella Pellerino
Traducions en anglés: Karen Kloss   Fotografias: Paolo Viglione

Questo sito utilizza cookies per offrirti un'esperienza di navigazione migliore. Continuando la navigazione nel sito autorizzi l’uso dei cookies. Maggiori informazioni.