Chapèla de la SS. Anonciaa
Chapèla de la SS. Anonciaa
-
Comuna e Valada
VERMALA - Val Varacha
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Cròs d’l’antic culte marian
Vermala, municipi acorpat despuei lo 2019 a la comuna de Busca, se tròba ent’l’omònim valon lateral d’la Val Varacha. Lo pòst es conoissut per lo Santuari d’la Madòna d’la Misericordia ente, per la legenda, ental 1834 la Vierge seria pareissua en plorant per lhi pechats del monde. Dreire l'autar del Santuari es estaa gardaa la pèira ente Maria auria butat lo pe, e a las muralhas centenas d’ex voto navison la devocion popolara e lhi miracols obtenguts per intercession d’la Madòna, proclamaa ental 1946 "Reina d’la diòcesi d’Saluces".
Mas lo culte marian en valada era començat ben drant, coma testimònia en Ruaa Clòt Martin la Chapèla medievala d’la SS. Anonciaa.
L’edifici es format da dui còrps: dòmina la chapèla una Madòna abo lo Bambin en tròn, abo la testa plegaa a drecha, que presenta grands uelhs e nas drech, caracteristics di Biazaci. La Vierge a de mans gròssas e toponuas, vesta rossa estrecha en vita abo mantel celest, e una granda aureola orlaa de blanc.
Lo Bambin e lo tròn arsònon las composicions de S. Esteve e S. Bastian a Busca.
La part pus antica d’l’edifici garda un fresc datat 1474 di fraires Biazaci o Biasacci da joves, coma di l’escricha “Thomas e Matheus frescaverunt”. Lo pichòt local a vòuta a botala es estat enti sècles cubèrt a chaucina e se son perduas las escenas abo las istòrias de Santa Catalina d’Alessandria. Se pòl enca’ veire, a manchina, un soldat virat d’eschina sal lindal d’una pòrta, mentre Santa Catalina es en chamin a èsser martirizaa.
De fach Santa Catalina, jove cristiana d’Alessandria d’Egipt vivua al principi del IV secle, avia refusat de mariar lo governator d’Egipt e Siria per seguir la vocacion e pr’aquò condamnaa a èsser desmembraa da una roa dentaa. Salva per miracol, après ven decapitaa, e son còrp portat da lhi angels sal Sinai.