Chapèla de Sant Ponç
Chapèla de Sant Ponç
-
Comuna e Valada
CHASTELAR - Val Pò
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Entre lhi champs despuèi lo Dui Cents
La chapèla del Dui Cents es citaa jà ental 1278 coma part d’una granja d’l’Abadia de Staffarda, e donaa ental 1138 da Enrico de Brondel. Al principi era dediaa a Sant Bastian, coma testimònion lhi frescs abo las Istòrias d’la vita del martir s’la drecha. Sant Ponç ent’aquel temp era la glèisa al centre del Chastelar, destrucha ental 1725 per voler di Conts Baldassarre e Tommaso de Chastelar per bastir la modèrna parroquiala.
Abo sias espessas muralhas en pèira e cubèrt a cops, la gleisèta a un pòrtic abo pilias cairaas: al principi lo presbiteri presentava doas fenestras en l’absida e quatre si flancs, puèi tamponaas. La part pus antica es l’absida, e la navada ven jontaa d’après: avia doas campaas, mas la seconda ven desmeanaa per realizar lo pòrtic.
Ental presbiteri, entre 1450 e 1460, Pèire da Saluces realiza sua comission del fraire del Marqués Ludovico II, Monsenhor Carlo Domenico Saluzzo, un original cicl de frescs en estil gòtic internacional lombard-piemontés. En l’absida dòmina la Trinitat entre lhi Sants Constanç e Bastian.
A manchina son presents la Madòna en tròn, abo lo comitent en genolhon; las Santas Catalina, Lucia protectritz d’la vista e Marguerita abo lo còrp estremat da un dragon; l’Adoracion di Tres Reis; lo Martiri de Sant Ponç.
Ponç, soldat d’la legion tebea, ven perseguitat da l’emperator Valerian perquè cristian; arribat en las Alps Maritimas, s’estrema a Cimiez, ente ven martirizat en maniera afrosa, desmembrat da quatre cavals que tiravon en direcions contrarias.
Sal fons es pintaa l’apoteòsi del Sant, a caval abo la palma d’la victòria sal martiri.
A drecha es contaa la vita d’Sant Bastian, premier dedicatari d’la chapèla: la confession d’la sia adesion al cristianesim a Dioclecian, lo martiri abo las flechas, la mòrt e la glorificacion. Bastian, naissut ental III secle a Milan, ven salvat dal martiri,e mai condamnat a la fustigacion; après son còrp ven campat en la Cloaca Maxima de Roma; lo Sant pareis en sumi a Santa Lucia per lhi mostrar ente se tròbava son còrp e far-se enterrar en la Catacomba a Roma.
A manchina, d’un autre autor del mesme temp de Pèire da Saluces, es rafigurat Sant Jòrç que maça lo dragon per liberar la prencessa Trebisonda.