Abadia de Santa Maria (Staffarda)
Abadia de Santa Maria (Staffarda)
-
Comuna e Valada
REVEL - Val Pò
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Abadia e empresa
L’Abadia cistercenca de Santa Maria ven fondaa ental 1135 sus un territòri donat ai monges da Manfredo I del Vasto, premièr marqués de Saluces. Lo complèx comprenia glèisa, claustre, magazins e merchat cubert, en las campanhas sanhosas que lhi monges bonificon e administron.
Aquì entre XII e XV secle nais una florenta activitat econòmica organizaa en nombrosas granjas, terras e edificis gestits da laics a las dependenças de l’abadia.
La presença di monges cala despuèi lo Cinq Cents; ental 1690 abo la batalha de Staffarda ganhaa dal general francés Catinat contra las trupas austro-piemontesas guidaas da Vittorio Amedeo I, l’abadia ven sarraa. Ent’aquesta ocasion lhi edificis en faça al claustre venon abatuts, e mai bastits ental Set Cents seguent lo desenh original.
L’abadia despuèi aquel moment deven parròquia fins al 2018; encuei es proprietat de l’Òrdre Maurician.
Tres arcs pòrton a l’abadia en mons: al centre se tròba la glèisa romanic-lombarda, da la façada abo nartex a cinq campaas.
Lo dedins arsòna la severa regla de Sant Bernard: materials naturals e degun fresc o escultura. Soletas esculturas son las claus de vòuta de la quarta e quinta campaa de la navada centrala, abo l’Agnus Dei e un angel, e un chapitèl de la terça campaa de manchina, abo l’empresa di Grimaldi de Blins.
Autra decoracion era donaa da l’alternança di colors, lo blanc e las faissas rossas de mons. Mec ental Cinq Cents venon realizats lhi frescs en façada abo l’Assompta entre Apòstols e Profetas, e en l’absida un solelh sus fons celèst. La glèisa garda un aigasantin en marmo del 1506, un pulpit en estil gòtic borgonhon del 1520 embe esculturas de plantas e bestias, un autar del 1525 de Agostino Nigra e un crocifìs d’escòla francesa abo Maria e Joan del principi del Cinq Cents.
Lo solelh de l’absida major benlèu navisa residuo l’empresa araldica de Ludovico II de Saluces, protector de l’abadia, o una empresa templara.
Lo ver tresòr de la glèisa es la grande ancona en bòsc pintaa plaçaa a pala d’autar en l’absida major, esculturaa da Pascale Oddone ental 1531dubèrt. Lo poliptic sarrat es dividut en quatre quadres: dessobre lhi Sants Bernard e Benedet, sot l’Anonciacion.
Aperto, presenta las Istòrias de Crist, Pentecòste, Ascension, Resurrecion e encoronacion d’la Vierge, e dessot uech ovals abo las Istòrias de Maria. Preciós decò lo claustre abo colomnas en marmo, lo cloquier gòtic del 1250 a quatre plans, la sacrestia gòtica, la sala capitolara abo vòutas a crotzièra e la foresteria a doas navadas da l’originala façada a monòforas.
En la cort se tròba lo fòro frumentari del 1250-1300, testimoniança d’l’activitat de trabalh e comerci di monges que aquì pesavon e contractavon lhi produchs des granjas dependentas.