Glèisa de Santa Maria d’la Val

  •   Comuna e Valada

    VALGRANA - Val Grana
  •    Tròba la glèisa

  •   Escòuta l'audio

Un milenari centre monastic

A Cavalìs, rua Comin, vers lo Mila lhi monges benedetins de Sant Teofredo de Cervere, dependents dal monastier de Le Puy en Velay en la Bassa Auvernha, decidon de fondar un centre monastic: ental 1018 ven bastia la glèisa de Santa Maria, la pus antica d’la val Grana. Ental 1302 ven cedua ai monges benedetins de Sant Lorenç de Berzés, dependents da Le Puy, per passar ental 1535 sot las monjas de Santa Clara de Saluces.

Drant del 1628 deven proprietat privaa de familhas del pòst e mec ental 1871 ven chataa da la parròquia de Valgrana. Lo nuclèu originari es romanic; encuei manca malurosament la part absidala, tota frescaa, abo transet e tiburi, perqué las tres absidas venon destruchas ental secle passat per permettre al lauraire que vivia aicì d’eslarjar sa maison. 

La simpla façada a perdut lo pròtir e l’òcul, e entre XIX e XX secle es estat realizat un pronao: sobre lo portal es muraa una pèira abo crotz astila longobarda e doas testas umanas, benlèu adobraa en foncion apotropaica, que fasia part d’un sarcòfag del VII secle. La chapèla presenta un di gaire cloquiers a vela del territòri.

Lo dedins a planta a barquèta e presenta tres navadas dividuas da gròssas pilias circularas; enti secles la navada centrala ven cubèrta da vòutas gòticas, e ven jontat un pseudo matronèu en bòsc. Arsònon l’escòla d’Auvernha la decoracion blancha e rossa, e las figuras sus lhi chapitèls des colomnas de la navada centrala.
La navada manchina garda un extraordinari exemple de pintura del Tres Cents: una Vierge abo lo Bambin entre monges e Sants. Se reconeisson las figuras de Sant Cristòfo, Sant Jaco, Sant Bartolomèu (Tromè) e Sant Teofredo, separaas dal grop principal da una Deposicion del ‘500 atribuïa a Giovanni Botoneri, dramatica per lo realisme en la reproducion de lhi instruments del martiri e del sang.

Sant Tromè pòrta a còl sia pèl destachaa, e la testa talhaa de Sant Teofredo navisa lo siu martiri, bèla si la tradiccion agiografica conta que lo Sant sie mòrt per una pèira recebua s’la testa.

Aquesti frescs arsònon lo tema de l’apostolat e del pelerinatge, ente las figuras de Sant Cristòfo e de Sant Jaco, protectors di viandants, devion guidar lhi fidèls ental viatge vers la França e l’Espanha. Es present decò un rar fresc abo Latzar resuscitat, benlèu a protecion da la pest. La navada drecha garda de frescs del Quatre Cents: Sant Leonard, envocat da qui devia acochar, Santa Marguerita, Sant Jòrs a caval que maça lo dragon e una rafinaa Madòna abo Bambin. Era muraa aquì decò una inscripcion romana del I-II secle d.C., eira gardaa al Musèu Civic de Coni.
 
 

A l'entorn

Chapèla de Sant Bastian

a 1,4 KM da qui 
MONTROS - BORGAT

Parroquiala de Sant Martin

a 3,0 KM da qui 
VALGRANA

Ospici d’la Trinitat

a 3,4 KM da qui 
VALGRANA

Chapèla di Sants Bernard e Maur

a 3,9 KM da qui 
VALGRANA

Realizzato da    
Con il contributo di    
Iniziativa inserita nell’ambito della Carta Europea del Turismo Sostenibile del Monviso

Textes italians | traducions en occitan | votz italian e occitan: Rosella Pellerino
Traducions en anglés: Karen Kloss   Fotografias: Paolo Viglione

Questo sito utilizza cookies per offrirti un'esperienza di navigazione migliore. Continuando la navigazione nel sito autorizzi l’uso dei cookies. Maggiori informazioni.