Santuari de Sant Constanç

  •   Comuna e Valada

    LO VILAR - Val Maira
  •    Tròba la glèisa

  •   Escòuta l'audio

La basilica occitana

La glèisa de Sant Constanç, un di simbols del romanic lombard en Piemont, es estaa fondaa drant del 1190 benlèu per volontat d’la Contessa Adelaide ental pòst ente, dins lo 303, seria estat decapitat lo martir de la Legion Tebea Constanç, evangelizator d’la Val Maira.

Lo santuari que veiem encuei es estaa realizat sus un antic oratòri desbelat dai Sarasins, englobant sias roinas en las estructuras d’la glèisa romanic-gòtica. L’impostacion de la glèisa es basilicala, abo l’absida a est, vers lo solelh que se leva simbol de Crist. Las tres absidas semicircolaras de fòra son ornaas da pichòts arcs pensils e remonton al XII secle; del secle d’aprés son las parts des navadas dapè a l’intrada; la façada d’encuei remonta al tard Set Cents. Ental 1771 lo cloquier romanic ven abatut perqué menaçava de tombar, e al siu pòst ven realizat un simple cloquier a vela.

Lo santuari es format da doas glèisas sobrepausaas: dal vestibol se baissa en la cripta a tres navadas, l’oratòri abo vèutas en pèira renforçaas da costolons en terra cuecha, destinat a receure lhi rests de Sant Constanç.

Lo plan sobeiran, sempre a tres navadas, ven bastit quora la tomba de l’VIII secle devia enca’èsser desmontaa e lhi siei marmos venon emplegats en l’estructura del pronao. La glèisa dessobre presenta en la part denant d’arcs aiguts e chapitèls gòtics; la part darreire sobremontaa da un tiburi octagonal pojat sus arcs a trompe l’oeil es en estil romanic lombard. 
Las coloninas des tres lòtjas absidalas sostenon chapitèls en estil corinci esculturats a forma de crotz, flors, figuras de bestias e un rar grop de Salomon de tradiccion romana. Dedins son presents 26 chapitèls romanics esculturats en pèira verda d’Acelh que presenton difèrents motius de la tradiccion miniaturistica del X secle: fuelhas e ramas entreçaas, monstros, bestias, figuras fantasticas coma la frema sirena a dobla coa, cavals abo la crotz, l’aigulha de Joan. 

En las quatre campaas vers la façada, a arc aigut, lhi chapitèls an decoracions pus simplas, abo rosètas e marguèritas. S’la balaustra del pronao son presentas nombrosas peiras esculturaas que venon da la primitiva tomba del Sant, abo decoracions a massalh.

En principi las tres navadas sobeiranas devion èsser totas frescaas, mas reston mec lhi rests romanics abo quatre episòdis d’la Genesi, abo figuras sensa testa: la creacion d’Adamo, d’Eva, la tentacion ental jardin d’l’Eden e la sortia di progenitors dal Paradìs terrestre. En la pichòta navada de drecha es plaçat un parallelepiped en pèira abo quatre pertuis de difèrent volum, correspondents a mesuras de capacitat per las decimas si produchs d’la terra que lhi lauraires sot l’abadia del Vilar devion versar tuchi lhi ans a l’Abat.
 

A l'entorn

Glèisa Parroquiala de Sant Pèire

a 2,9 KM da qui 
LO VILAR

Ex Monastier feminil cistercenc de Sant’Antòni Abat

a 8,6 KM da qui 
DRAONIER

Glèisa de Sant Joan lo Baptista

a 10,9 KM da qui 
CARALH

Glèisa de Sant’Antòni de Palhièr

a 12,1 KM da qui 
SANT DUMIAN

Realizzato da    
Con il contributo di       e  
Iniziativa inserita nell’ambito della Carta Europea del Turismo Sostenibile del Monviso

Textes italians, traducions en occitan, votz italian e occitan: Rosella Pellerino
Traducions en francés e votz francés: Tiziana Gallian
Traducions en anglés: Karen Kloss   Fotografias: Paolo Viglione

Questo sito utilizza cookies per offrirti un'esperienza di navigazione migliore. Continuando la navigazione nel sito autorizzi l’uso dei cookies. Maggiori informazioni.