Glèisa Parroquiala de Sant Pèire
Glèisa Parroquiala de Sant Pèire
-
Comuna e Valada
LO VILAR - Val Maira
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Una abadia del sècle VIII
Anciana abaïa benedetina fondaa dins lo 722 dal rei longobard Aripert II en estil romanic-lombard, ven destrucha dai Sarrasins en lo XI sècle e reconstruia al principi dal Tres Cents, mas l’activitat monàstica finìs après una cinquantena d’ans. En lo 1450 l’abat Jòrs Constancia de Costilhòles se fai bastir una chapèla funeraria dins la navada de drecha. En lo 1722 l’arquitècte Francèsc Gal de Mondovì reconstruìs la glèisa en estil baròc en gardant las absidas romanicas, la chapèla laterala e lo cloquièr a tres plans embè monòforas e biforas.
L’edifici presenta encuèi tres navadas: dins aquela de manchina, que pòrta al cloquièr, es muraa la pèira entè seria estat decapitat Sant Constanç, patròn del paìs; a drecha se tròba lo ver tresòr de la glèisa, la chapèla Costanzia, que garda las pinturas a fresc de Pèire da Saluces, dich Magistre del Vilar. Dins las vèlas de la vòuta a crosièra dòminon lhi Evangelistas en chamin a escriure lo principi de lor Evangeli, chasqued’un embè son simbol apocaliptic: Sant Marc lo leon alat, Sant Luc lo tòr alat, Sant Joan l’aigulha e Sant Matiu l’angel.
Lo cicle de la vita e del martiri de Sant Jòrç comença sus la muralha de fòra, embè l’episòdi de la lucha contra lo drac marin qu’a emprisonat la filha dal rei de Jaffa, e que rapresenta l’escontre entre cristians e pagans. S’la muralha denant es contiaa l’istòria de Dacian, pagan rapresentant de l’imperator, que tortura Jòrç en difèrentas manièras, decò sus la roa dentaa. A la fin Dacian, segur d’aver plegat la fè del sant, lhi comanda d’adorar las divinitats paganas, mas ele pituest prega per la destrucion del temple. Dapè es rapresentaa Alessandria, frema de Dacian, que confessa sa conversion al cristianesim e ven pendua per lhi pels e flagelaa.
Dacian demanda encara a Jòrç de far reviure lhi mòrts, qu’aprés èsser estats bateats se trasformon: da patanuds e vielhs venon joves e fòrts. A la fin l’espirit del Sant monta en Ciel, menat da dui angels vers la man del Senhor. Sus la pila denant es presenta una pintura a fresc de Sant Francesc que recèu las estigmatas, iconografia rara en las valadas, e sus lo mur a l’adrech una Vierge en tròn embè lo Pichòt entre las santas Catarina e Magdalena.
Al centre de la chapèla se tròba lo sarcòfag de marbre de l’Abat Costanzia, òbra di fraires Zabreri de Palhièr, ruaa de Sant Dumian en Val Maira, escultors actius en lo XV sècle.
L’abat es esculturat embè la vesta, la mitra e lo pastoral. Al plan susterranh es ben interessanta la cripta benedetina, embè tres navadas separaas da doas filas de colonas, e semicolonas romanicas arlòng las muralhas.
Mistà si muove