Glèisa de Sant’Antòni de Palhièr
Glèisa de Sant’Antòni de Palhièr
-
Comuna e Valada
SANT DUMIAN - Val Maira
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Una glèisa sobre l’autra
La primitiva glèisa ven bastia en estil romanic, coma es visibile dal cloquièr decorat da biforas, retruchat mai qu’un bòt; mas al temp de la Controreforma l’originala façada romanica laissa lo pòst a una en estil baròc. A la meitat de l’Uech Cents ven bastia la glèisa nòva, dediaa a Sant Joan Baptista e estachaa a la premièra, creant una sobrepausicion rara d’edificis e estils. Lo transet a tres vòutas a crosièra romanica embè costolons arionds en pèira esculturaa embè lo trigrama IHS (Jesùs) es la part mai vielha de la glèisa. Aprés ven jontaa la navada centrala embè vòuta a botala e, ental XVII sècle, la navada laterala. Lhi estucs e las pinturas baròcas an modifiat l’equilibri romanic.
Originariament se trobava aicì un fònt baptesimal del 1450, encuèi dins la glèisa parroquiala, òbra di fraires Zabreri, embè lo principi del Credo esculturat sal bòrd. Naissuts a la ruaa Chabrièr de Palhièr, entre 1450 e 1520 lhi Zabreri realizon nombrosas òbras en marbre e pèira verda d’Acelh, sustot portals, guimbergas e fònts baptesimals.
En la chapèla baptesimala lhi costolons pòjon sus colonas en pèira qu’an chapitèls esculturats embè escuds de Saluces dins fuelhas de card. Estremat dal pulpit de bòsc un chapitèl esculturat embè un leon, simbol de resurrecion: second la legènda aquestas bèstias naission mòrtas e venion arsuscitaas dal flat de la maire en lhi premièrs tres jorns de vita. Sot lo cubèrt de la navada laterala, estremaa, es plaçaa una pintura a fresc del Quatre Cents embè Sant Cristòfo, protector di pelerins e chartonièrs: ben visibla un bòt dai lauraires e dai pastres del valon de Palhièr, lhi gardava da mòrt emprovisa, eslucis e accidents.
Pus aval de la glèisa, dapè del cementièri, es plaçaa una chapèla que garda una inscripcion romana que documenta la presença di Romans en val Maira dempuèi lo I sècle d.C., ai temps de l’imperator Caracalla. Sal marbre es escrich: V F ∙EXOMNIUS∙SEVERUS/ MAX∙F∙POL FORO GER/ II VIR BIS SIBI ET DISIANIAE/ MAX FIL BLAIAE UXORI. “Da viu Marco Esomnio Severo, filh de Massimo, per dui bòts duumvir a Forum Germanorum a plaçat aquesta pèira per ele e per sa frema Blaia Disiana, filha de Massimo.” Per lhi estudiós Forum germanorum poleria èsser un paìs abitat da lhi Alemands: benlèu Sant Dumian o Sant Martin de Busca, mas esquasi segurament Sant Lorenç de Caralh.