Dins l’absida Joan Baleison de Demont, actiu en Piemont e Liguria, pinta en lo 1484 lo Martiri de Sant Bastian, protector da la pest. Bastian, second la legènda naissut a Narbona, era rapresentat tot plen de flèchas: de fach lo sant era estat martirizat parelh da Dioclecian, mas lo liam embè l’epidemia ven da la valor simbòlica de la flècha empoisonaa tiraa da un diaol.

Sant Ròc, decò protector da la pest, era naissut a Montpelhièr, e se polìa reconoisser da una plaga sus la jamba e un pichòt chan: la legènda conta que la bèstia auguesse salvat lo sant malaute de pest dins lo lazaret en berlecant la plaga e en lhi portant chasque jorn un pan da minjar.

Dapè de Sant Bastian Baleison fresca lhi Sants Ròc e Fabian Papa, e al centre, entre angels, lo Paire. Sus lhi pè-drechs son rapresentats Sant Michel Arcangel, embè una vesta blancha e una balança per pesar e jutjar lhi mòrts, e un Diaol embè una cavanha per portar lhi damnats. Sot l’Arcangel es plaçat un compàs, simbol d’equilibri, e sot lo demòni un drac que rapresenta l’Enfèrn. Dapè Michel una inscripcion repòrta l’autor e la data de l’òbra.

Sus lhi murs laterals son presentas pinturas a fresc que remonton al XIV sècle: lo Purgatòri, e la Vila Celèsta embè lhi Sants que veneron Criste en glòria entre Maria e Sant Joan: sus l’escala per lo Paradìs Sant Pèire atend lhi beats embè sias claus.

Dapè de l’escala es plaçat lo Limbo, entè se tròbon lhi espirits qu’an pas coneissut la vera fè. De sot, una allegoria des virtuts: Fòrça, Fè, Temperança, Charitat, Prudença, Esperança, Justicia, empersonaas da fremas. Sus l’autre mur tròbon espaci l’Enfèrn e las penas per supèrbs e erètics, brusats dins un forn, per avars e corrumputs, setats sus grilhas bulhentas, per invidiós e marrits, morduts da dracs alats, per golefres, embocats a fòrça, per irós enfilats sus ramas ponchuas e per luxuriós cavalcats da diaols. A part son lhi traditors, rapresentats dal mai grand, Juda embè Lucifero.