Santuari d’la Madòna del Chastel

  •   Comuna e Valada

    CARALH - Val Grana
  •    Tròba la glèisa

  •   Escòuta l'audio

Descubèrta per cas

Lo Santuari d’la Madòna Reina de lhi Apòstols, que se tròba s’la colina sobre lo paìs, entre lhi rests des muralhas e des tors de l’antic chastèl, es conoissut mec coma “Madòna del Chastèl”.

L’edifici ven bastit a l’entorn d’la chapèla feudala del Quatre Cents retrobaa lo 5 de mai del 1810 da Constanç Chiapale, que trabalhant la vinha avia descubert per cas una barma sot terra, l’antica chapèla del chastèl citat jà ental 1128.

Lo chastèl, a planta rectangolara, aveva benlèu doas alas e una cort sarraa da una pòrta ferraa: las alas eron fortificaas da tors e l’edifici avia doas cisternas en mons. Se conta qu’una galeria sosterranea portesse dal chastèl de Montomal a n’aquel de Caralh; ven destruch ental 1558 da lhi Espanhòls sot lo Marqués de Pescara.

Padre Donadio, ex dominican, ental 1849 fai bastir a sias espesas la glèisa a planta centrala abo la cupola, cloquier, façada abo timpan, e lhi alòtges de Chapèlan e sacrestan.

Lo Santuari decorat en marmos colorats a englobat en la chapèla de manchina l’antica estructura medievala, qu’a gardat un preciós cicle de frescs d’autor anònim, del 1410, abo las istòrias d’la Vita de Maria. 
Las scenas son richas d’episòdis que venon da lhi Evangels Apòcrifs: Joaquin, vergonhós e malurós, escapa en campanha perquè la frema Ana pòl pas aver de mainaas; lo rescontre a la Pòrta Aurea, ente lhi dui s’embraçon e generon la Vierge; Sant’Ana qu’acocha la Vierge, abo l’ajut d’una levatrìs, moment da la dimension “familiara”, perquè a Sant’Ana pòrton del bròd de polastre.

Venon puèi la Visita d’la Vierge a Santa Elisabeta; l’acochament de Joan Baptista; Sant Zacaria e un pastre abo las feas; l’escapada en Egipt; Jesus abo lhi Doctors del Temple; Maria Vierge entre lhi Apòstols ental Cenacol e una Dormitio Virginis, la mòrt d’la Madòna. Per malur fongant a l’entorn d’la chapèla enterraa autras decoracions, coma las figuras di Sants fondators de lhi òrdres religiós medievals, son anaas perduas.

S’la plaça denant la glèisa despuei lo 1910 se tròba la Colòmna d’l’Imacolaa, abo l’estatua en marmo d’la Vierge s’la poncha, e ai pè quatre evescos de Coni liats a l’istòria del santuari, Agostino Richelmy, Teodoro Valfrè de Bonzo, Clemente Manzini, Andrea Fiore.

Lo pilon a l’intrada del plaçal es òbra del 1851 e garda una estatua d’la Madòna; lo Crist resòrt abo la crotz, en bronç, es estat plaçat ental 1988 si rests d’una tor. S’la colina ental 1949 es estaa realizaa decò una gròta de Lourda; pas da luenh, en l’antic pilon de Sant Grat, la frusta estatua en bòsc es estaa sostituïa da una de Padre Pio.

A l'entorn

Glèisa de Sant Joan lo Baptista

a 1,7 KM da qui 
CARALH

Parroquiala de Sant Martin

a 5,0 KM da qui 
VALGRANA

Parroquiala d’la Madòna del Rosari

a 5,4 KM da qui 
BERNÉS

Ospici d’la Trinitat

a 5,5 KM da qui 
VALGRANA

Realizzato da    
Con il contributo di    
Iniziativa inserita nell’ambito della Carta Europea del Turismo Sostenibile del Monviso

Textes italians | traducions en occitan | votz italian e occitan: Rosella Pellerino
Traducions en anglés: Karen Kloss   Fotografias: Paolo Viglione

Questo sito utilizza cookies per offrirti un'esperienza di navigazione migliore. Continuando la navigazione nel sito autorizzi l’uso dei cookies. Maggiori informazioni.