Ex Monastier feminil cistercenc de Sant’Antòni Abat
Ex Monastier feminil cistercenc de Sant’Antòni Abat
-
Comuna e Valada
DRAONIER - Val Maira
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Lo pus antic monastier feminil del Piemont
Monastero, lo nom de la ruaa de Draonier ente es plaçat lo complèx religiós, desvela la sia antica vocacion: es lo pus antic centre monastic feminil del Piemont, fondat per voler di marqués de Busca entre 1125 e 1135, esquasi ental mesme temp d’aquel de Santa Maria de Staffarda, del qual deven fito dependent.
Entre las figuras pus importantas del monastier benedetin-cistercenc chal navisar Isabella de’ Burgo de la nòbla familha Costanzia de Costilhòlas, qu’al principi del Cinq Cents n’en deven la darriera badessa: ela fai restaurar e arranjar lhi locals e defend lhi drechs del monastier contra las pretesas de la comuna de Draonier e d’l’evesco d’Alba. Isabella muer ental 1511 e ental mesme an, decò per la crisi des vocacions e de la disciplina monastica, l'ensediament ven suprimit da papa Giulio II; las monias arsiston enca’ qualche detzena d’ans bèla si son menaçaas d’èsser escomunicaas, mas lo monastier sarra per sempre ental 1592, e lhi locals encorporats ent’aquela qu’encuei es la parroquiala de Sant’Antòni.
L’edificacion d’la parroquiala bolversa lo complèx arquitectònic originari; totun, gracias ai restaurs financiats da l’arditat de Don Alessandro Marino, darrièr vicari abo foncions de parco, mòrt ental 1999, encuei se son ben gardats e se pòlon visitar lo claustre porticat del Quatre Cents, abo arcadas augivalas e pilias octagonalas en terra cuecha, la maison d’l’evesco e la vielha vòuta del tard Cinq Cents, encuei salon polivalent. Al plan dessobre se pòlon visitar las severas celas des monias, abo sòls en terra cuecha e vòutas en bòsc, e mobilia del Set-Uech Cents.
En de fòra la parroquiala presenta una façada abo un timpan e doas estatuas ai cants del pichòt roson central, e un cloquier del Set Cents. dedins, a manchina del portal, es estat da gaire retrobat un fresc del tard Quatre Cents abo la Madòna del Lach. Lo complèx presenta enca’ una part des anticas muralhas ente reston de frescs e un portal a arc aigut tamponat.
L’istòria des monias de Draonier es liaa decò a un miracol del patron Sant’Antòni Abat, envocat en campanha per proteger la bestietas e lhi malautes de Herpes Zoster, conoissut coma “fuèc de Sant’Antòni”. De fach, ent’una batalha del 1354, las monias de Draonier se serion estramaas a Coni portant reliquias e tresòrs que tres mercenaris anglés aurion cerchat de raubar, mas aurion pilhat lo fuèc de Sant’Antòni e serion mòrts.