Glèisa de Sant Maxim
Glèisa de Sant Maxim
-
Comuna e Valada
ISASCHA - Val Varacha
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Activa despuèi lo Tres Cents
Es dediaa al Sant premièr evesco de Turin la glèisa d’Isascha, mas se coneis pas l’an de fondacion: era jà citaa ental 1386 entre las glèisas que pagavon a Turin lo catedratic, l’emposta a l’evesco, e ent’aquel temp fasia part d’la pieve d’Falicetto.
Abo la creacion d’la Diòcesi d’Saluces ental 1511 Papa Giulio II la fai devenir parròquia. L’edifici ven arroinat al temp des guerras de religion contra lhi calvinistas, e retruchat fins al 1830, quora lo sagrat ven baissat fasent surtir una faissa de pèiras de rio ai pe d’la façada, que chambia las proporcions originarias. Lo cloquier abo decoracions en terra cuecha remonta a la fin del Set Cents.
Dedins la navada centrala abo doas pichòtas navadas da cant remonta al Tres Cents: las chapèlas lateralas venon jontaas après.
L’absida es cubèrta a crotzièra abo costolons en terra cuecha e clau de vòuta abo monograma d’la Crotz e quatre chapitèls en pèira verda, un abo de morres de peira. Decò lo fònt baptesimal es preciós, realizat dai fraires Zabreri de Sant Dumian en Val Maira.
L’absida garda de frescs datats 1545, bèla si l’estil arsòna aquel del 1510: una Anonciacion e lhi Evangelistas companhats dal Tetramòrf, lhi simbols apocaliptics abo l’incipit de l’Evangel: l’angel per Matè, lo leon per Marc, lo tòr per Luc e l’aigulha per Joan.
Al centre pareis un tòc d’una figura pus granda, un evesco abo la mitra en testa, benlèu Sant Maxim. L’Anonciacion e la figura del Sant son òbra d’una man grossièra, mas lo rafinat autor de lhi Evangelistas arsonaria fins Hans Clemer.
Sobre la pichòta navada de drecha una nicha garda lo fragment d’un colossal fresc gòtic abo lo gigant Sant Cristòfo, un di 14 Sants ausiliators, que pòrta s’l’espatla lo Jesus Bambin, del 1475.
Lo Sant de costuma era pintat en façada perqué gardava lhi viandants e lhi pelerins da la mòrt emprovisa.