Abadia di SS. Pèire e Colomban
Abadia di SS. Pèire e Colomban
-
Comuna e Valada
PANH - Val Pò
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Una milenaria abadia
L’abadia dediaa a Colomban, monge irlandés exiliat en França e venerat ental nòrd Italia, ven fondaa a la metat de l’VIII secle per voler d’Astolfo, rei longobard. Ven bastia da monges del monastier de Sant Colomban de Buebi, en provincia d’Piacenza, mas jà ental 825 perd la sia autonomia quora Lotario l’estacha al Monastier d’l’Abadia d’la Novalesa.
Destrucha dai Sarasins ental 906, ven facha mai bastir ental 1040 da la Marquesa de Susa Adelaide, devenent un di principals centres culturals e religiós del nòrd Italia. Lo declin comença despèi lo XV secle, quora deventa Commenda, e ental 1764 lo priorat ven suprimit passant a la Diòcesi de Saluces. Ental 1967 ven abandonat abo la construcion d’la modèrna parroquiala.
Encuei es da mal comprener l’originaria estructura, sovent retruchaa: l’antica façada romanica a ponent, abo arquets en terra cuecha, se tròba encuei sal dreire de la glèisa, per l’inversion d’orientament del XVIII secle, quora venon tamponats lo roson, las fenestras e lo portal abo guimberga. Sus aquesta antica façada son muraas doas lastras de marmo: una funeraria romana, e una medievala esculturaa, benlèu una pèira tombala.
A manchina d’la façada originaria es present un fresc abo un gigantesc Sant Cristòfo del Quatre Cents, protector di viandants e envocat per las mòrts emprovisas; a nòrd, vers lo cementièri, s’es gardaa una Crocefission del premièr quart del XIV secle.
La modèrna façada a est es plaçaa sus l’absida romanica, destrucha ental Sèt Cents: per ajuar a comprener la complicaa evolucion d’la glèisa, lhi rests des fondacions son estats laissats a vista sal sagrat. Lo cloquier del Tres Cents es en estil gòtic lombard abo monòforas, biforas e arquets en terra cuecha. Dedins, la glèisa presenta una solèta navada e de chapèlas del Sieis Cents, abo 12 pilias en mons. Ental Sieis Cents ven realizaa la vòuta, que malurosament sarra sot lo cubèrt de rars frescs romanics del 1100, coma las decoracions de l’antic arc trionfal abo un angel e una frema.
A manchina d’l’intrada se tròbon lhi rests d’la cripta romanica abo decoracions longobardas; en la seconda chapèla a manchina es muraa una antica lastra longobarda de mal leser dicha “inscripcion metrica de Regina”, 28 reas de l’VIII secle.
En la premièra chapèla a drecha devion èsser frescaas las Istòrias de Sant Joan Baptista, mas encuei resta mec lo Crist bateat entre angels e lo Paire: sal fons lhi a un lauraire que vai al mulin abo l’ase.
En la seconda chapèla de drecha se tròba lo sarcòfag del Quatre Cents d’l’abat Antonio Pentenati de Verzòl, e l’epigrafa del 1414. La chapèla a gardat decò un fresc de Sant Blas evesco, òbra grossiera del 1467-1477. Sot lo cloquier s’es gardat un preciós fresc de Sant Michel Arcangel, atribuït al pintre flamand Hans Clemer, actiu aicì entre 1495 e 1500; la figura es deventaa simbol des glèisas del circuït Mistà.