Lo cicle de pinturas es rar perqué dediat a l’istòria di Marqués: en l’absida se tròbon lhi retrachs de la familha marquinala: da manchina lhi filhs de Ludovico II Michele Antonio, Francesco, Adriano, presentats dai Sants Michel, Antòni, Francesc, Adrian. Lo retrach de Ludovico II es presentat da Sant Loìs de França, e aquell de la Marquesa Marguerita de Foix da Santa Marguerita d’Antiòquia. Completon la familha lhi filhs Giovanni, Ludovico e Gabriele presentats dai Sants Joan Baptista, Ludovico da Tolosa e Gabriel arcangel. La luneta centrala era dedicaa a una gigantesca Vierge, e dessot se tròbon d’inscripcions onorarias.

S’las muralhas son contaas doas agiografias, las Istòrias di Sants protectors de la cobla marquionala, Santa Marguerita d’Antiòquia e Sant Loìs de França.

L’òbra ven realizaa entre 1515 e 1519. Sot las lunetas dedias a Marguerita e ai filhs Giovanni, Ludovico e Gabriele, pareis un estrop de Santas: Clara, Scolastica, Catalina, Òrsola, e Sant’Ana abo la Vierge e lo Bambin, que navison la man d’Hans Clemer.

En las lunetas sobre las agiografias se tròbon lhi Evangelistas e Doctors de la Glèisa, presentats en biblioteca a escriure lors òbras: a drecha Geròmo, Gregòri, Matè e Joan, a manchina Ambròs, Agostin, Marc e Luc. 

Las Istòrias de Sant Loìs presenton sieis moments: lo jove Dalfin de França sot la protecion d’la maire Bianca de Castiglia; Loìs apren da la maire las reglas del bòn govern; Loìs part abo l’exercit francés da las Aigas-Mòrtas per la crosada ental 1248; Loìs a l’enterrament d’la maire; las òbras de misericordia de Loìs; Loìs muèr a Cartagine.

Decò las Istòrias de Santa Marguerita presenton sieis moments, de mal leser per las infiltracions d’aiga: Marguerita pastura las feas de la noriça e lo prefech Olibio s’enamora; la mendia es processaa perquè a pas vorgut far sacrificis a lhi dius de Roma; la tortura d’la Santa, liaa a un cavalet e frustaa; Marguerita en preson es tentaa dal diaul e ve lo Malinh sot forma de drag, puèi en pregant lo chaça (bèla se la legenda di que sie estaa minjaa dal drag, e se sie liberaa escarsant-lhi lo ventre; pr’aquò era invocaa da las fremas en condicions per facilitar l’acochament); la decapitacion d’la Santa; la mòrt.

Marguerita deven una santa talament invocaa ental Medioevo e Renaissiment, que deven una di 14 Sants ausiliators. Lhi dui arcs son decorats abo figuras di Sants Antòni abat, Ròc, Bastian (lo quart es anat perdut) e des Santas Apollònia, Agata, Catalina e Lucia. Lhi chapitèls e la mensola abo telamon a forma d’angel polerion èsser òbra a caval del Quatre e Cinq Cents de l’escultor lombard Matteo Sanmicheli; en la premièra campaa pareisson lhi simbols d’la fenìs, animal simbol car ai Marqués, e lo mòt “Mancant viu”. Drant del 1525 un pintre anònim fresca sus la contra façada una Ultima cena en estil leonardesc.