Ex Coletjaa d’l’Assompta
Ex Coletjaa d’l’Assompta
-
Comuna e Valada
REVEL - Val Pò
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
La seconda pus granda
La Coletjaa de Revèl es per dimensions la seconda pus granda del Salucés aprés lo Dòm de Saluces. Facha bastir ental 1483 da l’Evesco de Turin, delegat de Papa Sisto IV, la premièra pèira ven plaçaa ental 1492 denant a Marguerita de Saluces contessa de Comminges, sòrre de Ludovico II. La glèisa es en estil tardogòtic, abo un imponent cloquier a sieis plans abo pichòtas fenestras a arc aigut.
La façada rigorosa en mons es enrichia da un maestuós portal en marmo renaissimental, benlèu de la botega del lombard Matteo Sanmicheli, actiu en Piemont entre 1480 e 1528: las parastas tenon las estatuas di Sants Chafred, Pèire, Lorenç e Paul, e sus arquitrau e fastigi es marcaa la data 1533.
Dui medalhons embraçon lhi busts des Santas Apollònia e Barbara, e sobre lo portal la Vierge abo lo Bambin son ariondats da 15 testinas de querubins. Lo dedins presenta absida centrala poligonala, tres navadas e cinqu campaas d’arcs, abo quatre preciós poliptics.
Lo pus antic es aquel coneissut coma Poliptic d’l’Epifania, òbra de Hans Clemer, en la premièra campaa de manchina; presenta sieis taulas abo lhi Sants Joan Baptista, Pèire e Paul en dessot, e dessobre la Sacra familha abo lhi Tres Reis e lhi protectors del Marquesat Constanç e Chafred.
En la cornìs son marcats lhi noms di comitents, Giovanni Andrea e Giorgio De Raspandis, e la data 1503. Sal fons daurat pareis l’estela o bèlua a cinq rais de la Madòna des cerieisas, creat abo taulas (dessot) e telas (dessobre) de data e proveniença diferènta.
Al centre una Madòna abo lo Bambin que lhi dona una flor: darreire es pintat un paesatge de montanha abo un borg, benlèu pròpi Revèl. Ai pè de la Vierge se tròba una natura mòrta abo de cerieisas; a drecha Sant Joan l’Evangelista, a manchina Sant’Antòni abat abo lo porquet, lo Tau e dui cloquins, en relacion a la cura de lhi empestats que lhi antonians fasion ental medioevo, sonant la clòqua quora arribavon, per pas contajar lhi autres.
En la terça campaa de drecha se tròba lo Poliptic d’la Trinitat, òbra del 1541 de Pascale Oddone, autor de la maquina d’autar de Staffarda. En la predela son rapresentats lhi espirits purgants portats en Paradìs da lhi angels; ai cant las Santas Catalina d’Alessandria e Apollònia.
En l’ancona se tròba la Trinitat ariondaa dal Tetramòrf, lhi simbols apocaliptics de lhi Evangelistas, e lhi dotze Savis. En dui pichòts tonds son pintaas las figuras di Sants Michel Arcangel e Bastian.
Lo fregi es dividut en tres: partent da manchina, Sant Loìs IX de França, l’Assompta entre Apòstols e angels e Sant’Antòni abat abo libre e cloquins. Decò lo Poliptic de la Deposicion da la crotz, en la terça campaa de manchina, es òbra del 1540 de Pascale Oddone. Dividut en sieis parts, presenta lhi Apòstols e al centre Jesus abo lhi vers del Credo. En l’ancona se tròba la deposicion de Crist da la crotz abo la Vierge, las santas fremas, Nicodemo e Joan d’Arimatea.
En la taula de drecha en genolhon pareis lo donator, un canònic d’la Coletjaa presentat dai Sants Constanç e Chafred; ent’aquela de manchina lhi Sants Jòrç e Michel. Las taulas dessobre presenton l’Anonciacion, abo al centre lo Paire. Lo presbiteri garda un fresc del 1540 abo un oficial francés, Roberto Amareuil, engenolhat denans a la Madòna en tròn abo lo Bambin; sus la contra façada se tròba un fresc parelh, dediat al capitan Peirone. La glèisa garda decò un fònt en marmo gris d’la botega Zabreri de Palhièr en Val Maira, datat 1445.