Parroquiala d’la Madòna del Rosari
Parroquiala d’la Madòna del Rosari
-
Comuna e Valada
BERNÉS - Val Grana
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Frescs estremats
La glèisa plaçaa al centre de Bernés ven fondaa ental XII secle mas enti sècles es estaa retruchaa mai d’un viatge: la façada moderna, presenta una lòtja colomnaa e un cloquier baròc en mons que garda a la basa l’estructura originaria en pèira. Un portal en bòsc del Sèt Cents pòrta a las tres tres navadas que gardon de frescs del Quatre Cents, quarqu’un enca’ sot chaucina.
A manchina es presents un triptic abo lo miracol de Sant’Elìs qu’estacha mai la piòta a un caval. Al centre lo Sant, vivut ental VII secle, qu’en l’iconografia locala es rapresentat coma maniscalc, ten en man la piòta talhaa d’al bestia, pintaa a manchina, dapè a un cavalier. A drecha es pas rapresentaa la part finala del miracol, mas una Vierge en tròn abo lo Bambin que ten la Tèrra. L’inscripcion gòtica sobra las figuras repòrta lhi noms di comitents de l’òbra, frescaa vers lo 1510 da un autor anònim.
Sempre en la navada a manchina un fresc presenta Sant’Ana Metterza, l’iconografia ente Sant’Ana ten en fauda la Vierge que ten lo Bambin, abo un Sant evesco e una Santa. Coma lo precedent, decò aqueste artista, actiu vers lo 1440, es anònim.
Las tres absidas rectilineas gardon colomnas dai chapitèls esculturats que presenton plantas, bestias e escuds sabauds.
En l’absida centrala son presents, en las fenestras eira sarraas, frescs abo ramages e escrichas abo las antifonas des litanias marianas, benlèu òbra de Hans Clemer. En la pala del XVII secle sobre l’autar baròc en marmo colorat se tròba la Madòna del Rosari, dedicataria d’la glèisa, entre Sant Pèire e Sant Paul, patròns d’la Parròquia, Sant Domenic e Santa Catalina. S’l’esfond es rapresentat lo borg de Bernés abo lo chastèl.
L’absida a drecha a gardat l’originaria vòuta a crotzièra frescaa abo lo Tetramòrf, lhi simbols di quatre evangelistas (Marc e lo leon, Matè e l’angel, Joan e l’aigulha e Luca abo lo tòr); l’òbra da la man decisa e lhi colors fòrts es estaa atribuïa a Hans Clemer, pintre de cort di Marqués de Saluces entre XV e XVI secle, conoissut coma Magistre d’Elva.
En l’absida se tròba decò un fònt baptesimal en marmo blanc, abo lo catin del Sèt Cents e un gamb gòtic, e de chapitèls abo fuelhas e escuds de Savòia. En la navada drecha, es enca’ en part sot chaucina un fresc de la premièra metat del XVI secle abo Sant Cristòfo.